Una de les primeres mostres de la presència humana per aquests territoris, i sens dubte, excepcional, correspon a les pintures rupestres del Roc de Rumbau, també conegut amb el nom de Roca dels Moros. Es va comunicar la seva existència el 1969, per part de F. Riart Jou, M. Bach Porredon i J. Bach Vila a Luís Diez Coronel, que va publicar les primeres dades dos anys després. Es tracta d’una cavitat amb manifestacions crencials abstractes dels grups neolítics (6500-3500 abans del present) és conegut amb el nom d’art esquemàtic. Traços digitals, circuliformes o anellats, i formes geomètriques més complexesconstitueixen el contingut essencial d’aquestes enigmàtiques mostres de la religiositat d’aquells grups productors. El seu valor com a expressió de la capacitat intelectual humana es va ratificar amb la seva inclusió al Patrimoni Mundial per la UNESCO (1998), màxim guardó adjudicat a una obra humana, sota la nomenclatura administrativa convencional d’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.